ARTICLES DE RECERCA PUBLICATS

 

Els articles que he publicat en revistes de recerca relacionats amb la veu o la relació cos-veu són aquests:

Gassull, C;  Lorenzo de Reizábal, A &  González-Sanvisens, L.(2023). “Seré maestra de Infantil y no canto bien, pero no importa”. Análisis del autoconcepto y uso de la voz cantada en estudiantes del grado de Educación Infantil. LEEME  

RESUM. Cantar a l'aula és important per al desenvolupament dels nens i les nenes i per aconseguir això és important que el professorat tingui competències en aquesta activitat. En aquest estudi transversal, s'analitza l'ús de la veu cantada, l'autoconcepte vocal i emocional en relació al context i la salut vocal del futur professorat d'Educació Infantil (0-6 anys) de tres universitats. Per fer-ho, s'ha realitzat un qüestionari a 240 estudiants (22-45 anys; 200 dones; 40 homes). Els resultats mostren que només al voltant del 30% de l'alumnat creu tenir una veu bonica, els és fàcil cantar en el to escrit i canten afinats i sense esforç. Tot i això, en aquelles persones que tenen un entorn familiar on el cantar és present, no només millora el seu autoconcepte, sinó que entenen que és necessari per al professorat cantar i fer-ho bé, ja que seran un model vocal pels seus estudiants. L'alumnat perceben tenir una bona salut vocal, no és el que observen en les seves tutores-mentores de pràctiques, les quals sovint utilitzen música enregistrada i presenten alteracions de la veu. Es conclou que els graus de mestre/a en Educació Infantil no proporcionen prou recursos als seus estudiants per millorar la seva competència i autoconcepte vocal.

Gassull, C., Molins-Macau, N., & González-Sanvisens, L. (2023). Bodywork and Singing Voice: An Educational Tool for Voice Optimization. Voice and Speech Review, 1-18

RESUM. El treball corporal aplicat a la tècnica vocal és una eina cada cop més utilitzada en la pràctica docent. No obstant això, hi ha poca investigació que pugui proporcionar proves de la seva eficàcia. Aquesta investigació és un estudi de cas exploratori i descriptiu que investiga l'autopercepció de 14 estudiants de grau superior de veu després de rebre un programa de carrosseria. L'objectiu principal és analitzar si un programa de carrosseria pensat per a cantants afecta l'emissió i la qualitat vocal i, per tant, pot ser una bona eina pedagògica en l'educació de la veu. El mètode cos-ment aplicat és el Méthode de Libération de Cuirasse © (MLC). Per realitzar la intervenció, els participants van realitzar diferents tasques vocals i van respondre un qüestionari per revelar les seves percepcions en relació a l'emissió vocal, l'equilibri corporal, l'estat d'ànim i el grau de benestar abans i després de cadascuna de les sessions de treball corporal. Dos mesos després de l'última sessió, es va administrar un segon qüestionari i es va recollir una narració lliure de l'experiència viscuda dels participants per a la seva posterior anàlisi i interpretació. Els resultats van mostrar més comoditat a l'hora de cantar, una major riquesa harmònica, una major facilitat en el registre agut i un millor control de la respiració així com una millora en el benestar general i l'estat del cos.

Gassull, C., Godall, P., Polini, E., Amador, M., & Casanova, C. (2020). Effects of a voice training program on acoustics, vocal use, and perceptual voice parameters in Catalan teachers. Folia Phoniatrica et Logopaedica, 72(6), 411-418.

RESUM.Objectius: Avaluar l'efecte d'EVES (Educació per a una veu sana i eficient), un programa de formació de veu destinat a promoure l'ús d'una veu eficient i saludable en el professorat. Mostra i mètode: vint-i-dos professors de la ciutat de Granollers (Catalunya, Espanya) van ser inclosos en aquesta recerca. L'efecte del programa EVES es va avaluar centrant-se en l'anàlisi de paràmetres fisiològics d'una banda (anàlisi estroboscòpica), i de paràmetres perceptius de l'altra (qüestionari Q-EVES, Voice Handicap Index-10 [VHI-10] i GRBAS). [Grau, rugositat, respiració, astènia, escala de tensió]). Resultats: Els professors van incorporar les estratègies vocals a la seva vida professional i van informar que la percepció de dificultat per utilitzar la seva veu va disminuir. Hem observat una millora significativa en els marcadors VHI-10, en les habilitats de gestió de la veu a l'aula, en els paràmetres perceptius i subjectius de la veu i en algunes lesions funcionals. Conclusions: Els resultats suggereixen que el model d'intervenció educativa pot tenir un efecte positiu en l'atenció vocal del professorat.

Gassull, C. (2019). Desde el cuerpo. Explorando la voz. Editorial del Grupo de Investigaciones en Técnica Vocal, 1107.
RESUM. És un capítol on es fa una revisió bibliogràfica de les diferents recerques que posen en relació el cos, la postura i la veu.

Godall, P., Gassull, C., Godoy, A., & Amador, M. (2015). Epidemiological voice health map of the teaching population of Granollers (Barcelona) developed from the EVES questionnaire and the VHI. Logopedics Phoniatrics Vocology, 40(4), 171-178.

L'objectiu d'aquest projecte de recerca era realitzar un estudi epidemiològic sobre la salut de la veu de la població docent de Granollers (Barcelona) mitjançant el qüestionari EVES i relacionar les dades recollides amb els resultats del VHI. La mostra d'estudi estava formada per 233 professors de Granollers (Barcelona). El qüestionari EVES, que inclou el VHI-10, es va realitzar en línia. Un alt percentatge del professorat consultat patia trastorns de la veu, que van des de casos lleus fins a casos més greus. Pel que fa a les dades obtingudes mitjançant el VHI, en el 28,77% dels casos hi ha una percepció moderada o greu de problemes de veu. D'aquests casos, només una persona, que tenia una percepció moderada del seu problema, estava sotmesa a teràpia de veu amb un logopeda. Hi ha tres preguntes al qüestionari EVES que poden indicar de manera eficient l'existència d'un trastorn de la veu d'una manera senzilla, i els resultats d'aquestes eren similars als registrats per al grup de preguntes VHI. Per tant, es pot argumentar que s'han d'incloure qüestions que fan referència a la percepció del grau d'agradabilitat de la pròpia veu, perquè proporcionaran una manera útil d'indicar si hi ha un problema de veu en una fase de cribratge preliminar.

Gassull, C., Godall, P., & Martín, P. (2013). Incidencia de un programa de educación de la voz para futuros docentes en la mejora de parámetros acústicos y perceptivos de la voz. Revista de logopedia, foniatría y audiología, 33(1), 8-12.

RESUM. Aquesta investigació avalua un programa d'educació de la veu i salut vocal adreçat a tots els estudiants de magisteri de la Universitat Autònoma de Barcelona, futurs mestres i candidats a patir algun tipus de disfonia. En els darrers anys, en el context d'aquesta experiència educatiu-sanitària, s'han realitzat diverses investigacions en què, fonamentalment, s'han avaluat l'eficàcia de la proposta, els resultats de la qual han servit també per implementar millores al programa. El treball que presentem en aquest article se centra a analitzar alguns aspectes rellevants del procés educatiu –determinats paràmetres acústics i perceptius de la veu– a partir dels resultats que s'obtenen en finalitzar el programa. Per a aquest estudi s'ha escollit una àmplia mostra d'alumnes, i s'han analitzat alguns dels paràmetres acústics com la freqüència fonamental i la intensitat i, per altra banda, la percepció subjectiva d'una possible disfunció vocal. Així mateix, s'han recollit dades sobre el procés destinat a obtenir recursos per al desenvolupament d'una emissió eficient i sana de la veu. Els resultats ens mostren que aquest tipus de programes permeten conscienciar i proporcionar als estudiants sense problemes vocals, recursos al servei d'una emissió eficient i sana i, a més, és una ajuda per a aquells estudiants que ja tenen una percepció de problemes vocals i que presenten freqüències fonamentals agreujades; així és possible que aquests estudiants després de la intervenció adquireixin uns paràmetres acústics normalitzats.

Gassull, C., Casanova, C., Botey, Q., & Amador, M. (2010). The impact of the reactivity to stress in teachers with voice problems. Folia Phoniatrica et Logopaedica, 62(1-2), 35-39.

RESUM. Un dels objectius del nostre estudi sobre la veu i la salut vocal va ser esbrinar si hi ha una relació entre la reactivitat a l'estrès i els problemes de la veu en el professorat. Materials i Mètodes: per a això s'ha utilitzat una mostra de 447 individus entre futurs professors i professors en servei actiu, ja que formen un grup amb un alt índex tant de problemes de veu com d'estrès. Per tal de recollir la informació necessària per a l'estudi, hem aplicat l'Índex de Handicap de veu i l'Índex de reactivitat a l'estrès (IRE). Resultats: els resultats indiquen que aquells individus amb problemes de veu tenen una major reactivitat a l'estrès. Es va observar que alguns ítems de l'IRE mostren una diferència relativament gran entre els grups amb i sense problemes de veu. La majoria d'aquests elements es refereixen a signes vegetatius relacionats amb aspectes d'emissió de veu. Conclusió: La reactivitat a l'estrès és un factor útil a tenir en compte en el professorat amb problemes de veu.