A vegades no som capaços de tenir relacions personals satisfactòries, saludables ni sanes. Estem “atrapats” en una manera de fer que no ens proporciona benestar, ni felicitat. Ens sentim malament i culpem als altres del nostre malestar. De vegades ens culpem a nosaltres mateixos. Tot i així, persistim a relacionar-nos amb els altres de la mateixa manera, una vegada i una altra. Alguns pensen que són atacats i no saben defensar-se. Altres senten que tot el dia fan coses per ajudar als demés sense pensar en ells mateixos. A un tercer grup els molesta les accions i paraules dels demés: trobem que no actuen com és degut. En realitat és com si cada un d'ells "mirés" les seves relacions a través de lents que amplifiquen, distorsionen o eliminen alguns aspectes d’aquestes i de les persones que hi participen en elles.Karpman, als anys setanta, va definir el què va anomenar triangle dramàtic. D’una manera senzilla i molt gràfica ens ajuda a comprendre perquè ens passa això en
Una Via Cap al Benestar Personal i la Llibertat de la Veu: Des de la visió del propi món, passant pel benestar personal, la bona gestió de les emocions, el deslliurament dels pensaments limitants fins a la llibertat en l’ús de la veu, requereixen d’un cos equilibrat i connectat, ja que és el nostre instrument de vida. La meva proposta, des de la corporeïtat, treballa per a què la nostra presència en el aquí i l’ara, es torni conscient i autèntica. I a aquest camí l’he anomenat MÈTODE AKIARA